Les anques de granota
«El consum de les extremitats d’aquests amfibis, allò que en diem anques, ha anat minvant a mesura que ens fèiem més urbanites, a mesura que ens oblidàvem de la temporalitat dels aliments i ens allunyàvem més i més del món rural. En poc més d'un segle han passat de figurar en tots els receptaris importants a ser completament ignorades. Les trobareu, per exemple, a La cuynera catalana (1835), i també hi fan referència Berenguer de Mongat al seu Novísimo cocinero universal (1848) i el mateix Escofier. Sóc de l'opinió que en això de les coses del menjar som molt donats a importar qualsevol novetat i ens costa molt fer valer allò que és nostre i mantenir les tradicions.»
Xesco Bueno és de la collita del 68, generació X, en diuen. Criança de barri, roure català, arrels baturres i d’herència trianera. De ben jovenet salta de cuina en cuina descobrint els sabors de la vida i se’ls empassa tots fins a aterrar a l’escola de Mey Hofmann, on anys més tard farà també de docent. Cuiner de raça i old school, de ment inquieta, curiosa i revoltosa. Estudiant constant, divulgador i provocador de mena. Golafre.
Bibliòfil aficionat i apassionat, col·leccionista de moments, olors i perfums, d’aliments i sabors. Lletraferit. Docent vocacional, gaudeix compartint coneixement, sigui impartint tallers de cuina o conferències, sigui fent classes magistrals o demostracions, fent ràdio o cuinant paraules en llibres i articles. Un cuiner que posa els seus pensaments a la cassola i els ingredients al teclat tot mirant de fer quelcom que finalment es pugui llegir. Autor d’Escuela de arroz, Cuinem a 4 mans i Cuina catalana oblidada, i La cuina dels altres catalans.
El trobareu entre els fogons a la cuina de Ca l’Esteve de Castellbisbal, al Vallès Occidental.
ISBN: 978-84-125316-9-5
24 pàgs. 15 x 20 cm Relligat amb grapes