Àurea i un assaig minúscul
«Creu-me si et dic, benvolgut lector, que, des de molt abans que completés aquestes lectures —concretament quan vaig acabar de perfilar el conte que trobaràs a continuació—, ja tenia formada la impressió que, més que a la dansa, Àurea de Sarrà (1889-1974) dedica el seu esforç a una altra cosa: potser a la mímica —de vegades, ella mateixa diu que fa mimo-drama— o a una mena d’aparadorisme a les beceroles; potser a una modalitat dinàmica de tableau vivant—en origen, un gènere hermafrodita entre la pintura i el teatre, segons una definició de Goethe—, o al noble conreu de l’art de les attitudes, del qual Lady Hamilton (1765-1815) és la reina indiscutible.»
Sílvia Maymó (Barcelona, 1960) és llicenciada en Filologia Hispànica per la UB, on també va cursar i completar programes de doctorat en Literatura i en Antropologia de l’Alimentació. A Sd·edicions, ha publicat Les llàgrimes de Madame Arban (2023) —una nouvelle ambientada a la Barcelona de mitjan segle XIX»— i dos assaigs —Estiu vora el llac (2018) i El vampir bicentenari (2019)— en què analitza la influència de la figura de Lord Byron en la construcció de la llegenda de la gènesi de Frankenstein or the Modern Prometheus, de M. W. Shelley, i de The Vampyre, de J. W. Polidori. Amb Àurea i un assaig minúscul (2026), l’autora no solament referma la seva vocació investigadora —tot provant de reorganitzar el discurs existent sobre la dansarina Àurea de Sarrà a partir de dades ja disponibles i d’altres inèdites—, sinó que també expressa el seu impuls narratiu a través d’un conte, on la presència etèria de l’artista n’és la protagonista.
ISBN: 979-13-991508-2-7
120 pàg. 13 x 20,5 cm Rústica